/

KKKI <ri*i

CtsDOÜ FONS

A.VILAOOT

edició' catalanc abril 1968 •publicació del

moviment socialista

Catalunya

Editor: l'E MAIG BE 1963

TREBÍJ.TA10R3 BE CMIàitJNYA:

Davant la JOBlï-ÚLA íOtfDIAIi DEL TEiíBàLL, diada de solidaritat i de llui­ta pels drets de classes, voldríem culminar cl combat portat en el nostre pais durant aquesta últims temps-.

El Primer do Main és unc jornada d'homenatgí;, a tots aquella que han la seva llibertat en lluita contra la injusticia,

¡brerso is ""ari donar origen a aquesta diada— podem bots els terips, països £ latituds, que han la lluita obrera» Nosaltres ens sentim units

donat la seva vida í la SÍ per la conquista de::. ̂ &re'

Als màrtirs de Chicago ajuntar milions d'hcmcs, c esxat o estan compromesos a tots ellso

Es més: ens sentia compromesos a realitzar las majors accions posibles, procurant la màxima mobilització' cara a los reivindicacions .obreres, en­front aL'un sistema capitalista que amb l'Estat ai seu servei fa recaure, en la con;Juntura actual de crisi, tot el seu pes damunt dels treballa­dors»

l'Estat ha "it Snoí a l'obrer, decretant la congelació de salaris, i com sempre ha dit i si! als capitalistes, consentint la pujada de preus en els articles de primera necesítate Per tant, només tenim un camí: lluita oberta i unitaria contra el sistema d'explotació capitalista i per la de­mocracia socialista» Aquest any, com sempre,, els treballadors volem donar la nostra resposta!

les dades del 30 "d11 abril i del 1 de Maig són <3Lad.es de grans accions massives de reivindicacions obreres:

- Per les reivindicación salarials: 350 pts de salari mínim - Per un 100% do salari real pels parats - Pels ¿rets d "expressió' i. d'associació « Pel sindicat obrer i el dret de vaga - Per la fi de la reprès • Pel restabliment do 1<

i Aquestes son les reivindicacioi lunyai

ÏS llibertats democràtiques0 is més sentides pels treballadors de Cata-

;Responguem unànimement tota els treballadors en lea accions al carrer! iApoiem les iniciatives de les comissions obreres! ¡Visca la unitat de la classe obrera! i Front unit en la lluita pel sindicat obrer i democj ¡EL TRENTE D'ABRIL I EL PRIMER PE MAIG ENS ESPEREU

; ici

Vir r e i Amat. 30-IV: a l e s s e t a Coll~31anc, Metre Marina 30-IV: a l e s nou concentració general a l a Plaça de Cataiunya-Ramblas,

ELS DIAHLES W E . i-2c

À propòs i t de, I a/temgta •• gpnj tdi Butschke í e l moviment dels es tudiants

Martin Luther 2 ± - a ST&IUplxiü c o r

premsa dol noi Dutschke -<lir:

- r ¡voltant a ssess ina t de

estucSLants s o c i a l i s t e s ale manys- una t o t a l manca d :ob;ioii-7itat i d-honradesa informativa* Á Espanva. com que re h i ha negres, l a dreta es p m e t e l luxe de fer gala del seu ca­tol ic isme mostranse an t i r ac i sea t Per¿ o r ¡uo h i ha s o c i a l i s t e s , es crea obligada a propagar a pr dels (larrers esdeveniments alemanys, t o t a ne­na de leformaciona i n a t idos 0 Totes l e s armes so- lones en l , i n t e n t de des­p r e s t i g i a r e i moviment de ls es tudiants s o c i a l i s t e s alemanys: aquests son presen ta t s con n i a es t ranya t r i b u de sonats- mig "h ipp ies" , mig "snobs"9 que fan r . ba r r i l a -barreja de l e s nós di?:;;.:3.re doc t r ines : son.? segons l ç hu­mor de? periocfíLste ïncar •. v-d de presentaremos ela anarquisxes ; provos, maoi8tesa incondicionals dé Líarcuse- dlAdcrnc n • - Lukacs guevaris tes f ins e i moll dels ossos, comunistes d^es^ ' io ta obediència kremliniana, tontos ú t i l s manejats pe: UXbritcht c d.:;n.-.c. paj Springer, e l magnat - La premsa alemanya, e t c a

El s igni i ' ica l d: in ;en1 ¿3 aas ssiinat o ifcr-a ';v jbJc ] , aai iralesa real del seu movimart In Lliga '.el estudia: t ï i a l i s t e s 'v ' l han

aq ue s t p eriiLon

paiSo ¿Quina es l a r e a l i t a t ? Pa un p a r e l l de setmanes, e i d i a r i Vi~l":d1' c

e d i t o r i a l : "¿Que esperem per fer en t rar vi raó* que deshonra l a nos t ra c iu t a t ? ' i.;- p e r i l l e s individu, era Biidy Dutschïce, i un dels cuatre mil ions i mitg de 3. bors IV !'Bij.d" es cregué i n v e s t i t de l a n i s s i ó h i s t ò r i c a de lordlo en t rar en raó© En consecuencia, l i disparà quatre trefeso

El :'P;':.ld' havia desencadena des de i e i a resos una v i ru l en ta campanya contra e l s es tudiants 3ceiai is teé< E-- t r a c t a d -un d i a r i sensacional is ta ; e s p e c i a l i t z a t or crims, sexe i e spor t s , polí t icament u l t r a reacc ionar ia >H seu p r o p i e t a r i es Alex Springer (d i t t íC3sar") | e l quaj controla e l 78JS de l a prensa be r l inesa i e l 43$ de l a premsa slenanya.-,

Quan, després de l ' a t e m p t a t , òls e s tad ian t s s o c i a l i s t e s asnearen a inger d'haver creaJ~ anb els" seus ¡Hiaris U3a c l i na de v io lència i d'háLs

òrgan : r , r n un beicói contra 5d rBdld : ; , e1 d i a r i respongué c í n i ­cament: "X/a-minoria 3^ extremis t e a ens vol ordenar quins d inr i s s 'han de l l e g i r i quina n< E ' i n t e - •• ¡. qu¡ elooci<5 l l i u r e c r i s l e c to r s s igui a r i s • t i t u i d a p s l conse l l ro ig dels estudiant»?

L is estudiants- de l a SD3 l lui . ten contra l a cadena Springer per uns .mo­t i u s ben concrets ; ; Consideres que ^aa de l e s armes basieu.es del nes-nvy:-t a l i s r . c £s l a mani; i Lev] 'opinió1 ptàbliça a t ravés dels nedis de cemu-nicació de masses «I • creues •••• lea publicacions de Springer pel seu-caracto3 es t r : siant embrv\i -dor, son un arqiietipus d raquesta aani-pi;.lació 9

Aquest es només un dels aspectes de l a problemática de l a SDS;, organit-c ió que compta avui crb uns 5000 a l Lats«s da seva posició' doc t r ina l % T Í H M en ^ lena ;; staci.d és un íenòi • ...-naord:marianent i n t e r e s san t :

Springí

?ac pe 0 rgàhi tzacjo ÜSC dBbpbié di j : ix>gr de m? : vl--v i r o Ti. O

R A P "

(1?B) po c d e spré s d c 1 [ a> La de Bad Godesberg ( - v- Lici idava e l s .úl t ims v e s t i g i s p a r t i t i obr ia el pas a La : ü c i f i anb el capi ta l isme) , laborant toa l i n i a o r ig ina l radicalment oposada a l a peíè hàmbí v '• Ld io "épravat" dols països de J. ISs" --. -i - -. -- - - •' P: ] 'Al'jaassita Oriéntale Els ins

t Gue* c i l 3intesí

¡j Q, ;5 Ui •

ció" neoo;\d xen i 3on'si

• i t iça íxiplacable del nodel de c i v i l i t a a ' - • b—^o sense c s r v e l l procue:*-

,. -... es t ra tégicas 1*ai.-V.enea

iU^^xíé***»' a v a n f a t s - no e s c o m p a r t i t , p e r 6 : pe r l a ma-jorxu. da l a ifwp qjl. l a p o s i b i l i t a t d • i n c i d i r en e l non o b r e r c o n e c t a n t amb els n u c l i s de s i n ­d i c a l i s t e s d ' e s q u e r r a , de l a DG-B ( i en p a r t i c u l a r de l a IG M e t a l l ) .

L ' a t e m p t a t c o n t r a JOutschke, exa r ceban t l a l l u i t a e n t r e e l moviment e s ­t u d i a n t i l i l e s f o r c e s de 1 ' " o r d r e " neo cap i b a l i s t a , ha c o n s e g u í t un e f e c ­t e s i n v e r s o s a l s que e spe rada e l s eu autor . , e l neonaz i Pexchnann . E l s e s ­t u d i a n t s s ' h a n a g l u t i n a t ràpidament a l v o l t a n t de l ' o r g a n i t z a c i ( 5 s o c i a l i s -t e , i e l p r e c í s de p r e s a de c o n s c i è n c i a e o l í t i c a d ' i m p o r t a n t s s e c t o r s j u ­v e n i l s s ' h a a c c e l e r a t . S i s p r o p e r s mesos se ran sens dubte s i g n i f i c a t i u s : e l s " d i a b l e s en e l p a r a d í s " no han i t l a seva d a r r e r a pa rau la»

EN KL CEdd:dmu-LI PE POTdTEÜ F^KRÍU

Commemorem enguany e l c e n t e n a r i de Pompeu Fab ra , n a t a Gràc ia e l 20 de f e b r e r de 1868c

Pccs homes cou Fabra mereixen t a n t j u s t amen t e l r e c o r d a g r a ï t i l 'home­n a t g e d e l s c a t a l a n s . S i l f éu de l a n o s t r a l l e n g u a un idioma modern. Convé; t í una l l e n g u a anà rv&cá, sense u n i t a t o r t o g r à f i c a , p r à c t i c a m e n t sense gr r

m à t i c a , en r u a e i n a " i d i o m à t i c a pe r fec tament e l a b o r a d a i adoptada a l e s n e c e s s i t a t s de l a n o s t r a { p a «

Es p e r a q u e s t mot iu que l a f i g u r a i l ' o b r a de Fabra son tan t^ v i v e s e n ­t r e n o s a l t r e s » Es p e r aques t mot iu que l a seva memòria no m o r i r à . Fabra ens donà una l l e n g u a 0

E l l és e n t e r r a t a v u i a l ' e x i l i , a P rada de C o n f l e n t t ón morí en un ten; amarga Semblava a l e s h o r e s com o i l a t a s c a de l a seva v i d a hagués f r a c a ­s s a t , com s i l a seva o b r a hagués e s t a t d e f i n i t i v a m e n t d e s t r u i d a . Regnava a l e s h o r e s a Catalto-va l a més b r u t a l r a f e r r i s s a d a p e r s e c u c i ó c o n t r a l a l l e n g u a i l a c u l t u r a d e l n o s t r e p o b l e t

Avui- de sp rè s d 'un l l a r g combat c u l t u r a l i p o l í t i c , e l c a t a l à t o m a d a a f i r m a r - s e , l imi tadament» l'To han pogut m a t a r - l o . Som e n c a r a l l u n y , p e r ò , d'-ana s i t u a c i d de j u s t i c i a , de n o r m a l i t a t i d i o m à t i c a i c u l t u r a l , l a n o s ­t r a l l e n g u a r o s t a p r o s c r i t a de l ' en senyamen t de l ' a d m i n i s t r a c i ó , de l a premsa d i à r i a , d e l s medis de comunicació' de masses» « o

d'e exempl el millor homenatge que els catalans df avui. podem adreçar a Fabra» un any de lluita sense treva pols mootroj drets llinguistics i culturals i per la nostra causa nacional,

(Coïrfclmjrt Ae la p',.~ 5) Consexont I ii.2 _ d. . v Iju: leevirtu r .1 sentit lo la jornada i a or .

at aquest hiurid San Josa Artesano, quo ne oaganyo ningú. D'aquesta forma s'ha tr.>-de sobra loa imwitabloa Va-jucs i ha intoAt t lonar al dia un fals caire popular quo no arriba a passa: l*un i del,ma. inpossat. I un sop rn6s la Església ospany d s'ha prestat al joc. La classo treballadora ao es ja, però. avui la dòcil sorvent la CBS.^nb Ica "ilcgals" i ja populars C.C.0.0. ha trobat una fonaa organitzativa combativa, eficaç i cl quo os nós important, imitaria. Al llarg dels últims anys i entorn los Comisions, la lluita obrera s'osta perfilant, definint ipí-oparant atl vegada més conscientment el BOU onfirontanont ara ei regim i amb les seves estructv • Lee dificultats que cal solventar son moltes. Però col mov. obrer sabrá trobar ci­seu si, la força que el p rti pel camí de la victòria*

Aquest I io Maig, es pre ;cnta, ne cal dir-ho d'una trascendencia oxcopoionaí La situació nacional, .àdhuc la internacional, es presentan com a crucials i com deior. abans., la propera festa del treball ens pot proporcionar cl punt precis por roonpcndre amb ronovellada llwáta fo la lluita reivindicativa i revolucionari

4fM 4

QUI B3 aErtVAy-30HSBIBEH?

La "fuulgurant" visita de Sorvan-Schreiber, amb la ssva flotilla de tres' avions i el seguici, ha acabat en un tó* sensiblebent menys triomfal del que vL'escriptor francés i els seus hostes sens dubte esperaven» L'actitud dels estudiants— d'afron— ideològic a Barcelona, deposició més contundent a Madrid- ha desfet on bona part l'intent de crear entre nosaltres un. "mite J.JoS.S.;".

Malgrat tot, un sector d'opinió pública s'ha sentit desorientada davat l'actitud estudiantil, increpant a Servan al crit d'"Europa socialista!". Car,¿no és Servan europeista? ¿ITo s'afirma d'esquerra?

Hi ha dos aspectes a considerar en aquest afer* Cal veure, en primer lloc, qui és cl personatge que ens ha visitat. I, en segon lloc, quin era el sentit, real de la sova visita.

¿Qui ós, realment, Servan? Una entrevista publicada por "Gaceta Ilustrada" una setmana abans do la seva visita, ens dona la seva imatge humana. Armand Carabón entre irònic i admirat, ens el descriu força, bé, esquiant a Mogève, l'estació al­pina de suporluxo, prenent una tassa de cafó servida pol seu criat siri d'ample som­riure, esperant la seva muller que ha anat "de compren" a Ginebra amb la seva avio­neta».. Servan Scbceibor és, efectivament un home ric, pertany a l'alta burgesia francesa.

La revista que dirigeix -"L"Express" - fundada l'any 1.953 per la familia Ser­van Schroibor (propietari també del diari financer "Los Echos", i ara do la revista oconómica "L'Expansión"), ha estat eonstanmont vinculada als interessos do potonts grups financers i siderúrgics francesos, particularment al do Charles Schneider, presi­dent de "Schneider oi Cie»" i poder docissiu on un trust', que agrapa societats molt importantss "Crousot", DEHEF, "Forges or acieries du Sautc du Tarn", SOFMA, otc., amlni un centre claus 1'"UnionEuropéenne Industrielle et Financiero"3 A través de Sir Gladwyn Jebb, ex- e^baixador a Paris i actual directiu d'una important banca de la City londinenca (S.G. Warburg), "L'Express" esta tambó lligat a interessos anglo­americans, particularment de la Banca Lazard»

A L*Expross" es donen cita? doncs, una serio d'interessos capitalistes. La lí­nia general de la revista pretén la implantació dins la burgesia francesa do centre esquerra i, on particular, en la massa de quadres i tècnics, nós o menys dosideolo-gitzada, i que encara que sentimentalment d'esquerra - sobretot on qüestions interna© cionals - pot servir, de fot, com recolzament i concurs als interessos do l'alta banca i cols grups financers.

Un exemple d'això és l'actitud a·itl'·aln»1*?'!-! r:t" ̂ j a revista - sobro tot durant los guerres do Indoxina i <*'*A"!gòxia - . Aquesta activ^. notablement atemperada avui, estava estretament relacionada al fot quo corts grups fiu*—:_rc ^r^r^xien - davant els esmentats conflictes- arribar a un acord - i a un control posterior — amb els diri­gents do la lluita d'alliberació. En definitiva, passar d'un colonialisme car a un noocolonialismo amb grans possibilitats, Grups siderúrgics,, potrolors i publicitaris van estar darrera aquesta política. Així, voiom per exemple que entro ois accionis­tes do "L'Express", ha figurat Lazare Eachlino, representant dels interessos do Bloustoin-Blanchet, cap dol trust publicitari "Plubicis" ("Editions Mondialcs Publiei* tó" i "Rógio— Prossc") quo distribueix a França la publicitat de grans empreses ameri­canes - algunes d'elles petroleres -i Shell Borre,, Asthom, Colgate, Palmovile, Genral Motors. L'inter's dels petrolers americans pols afers algorina explica en bona part l'actitud política de l^Express" durant la guerra d"ind::pcndòncia d'Algòria.

Quan cl setmanari intentà convertir-so on diari, els 100 milions do franos sus­crita foron aparèixer a "Püblicis", a nombroses empresos siderúrgiques i grups dins-toros noooapitalistes dol Marroc i d'Algòria* Els hornos do palla foron aleshprcs Charles de Brctouil (Dokks des Alcoès, Carburants et Lubricants" i sociotó Africaino

F̂orest-;'Vet 9t Agrïoolo"- quo controla enormes explotacions do diverses p&fsocs

afrieam^ .1 Ernest fioue.'i (Sooictá ào Conetruoeion do 3atigrroÍl!os!'i Chomins do

JjOT Hu>/si.írr ,, Forgoa o t A c i o r i o B au Tarm';© i c Oros?-. cujTJrat do S e r ­v a n , c\fc\x i n t r o d u ï d a e TJ "Exerogs l a "Sto<a Europoonnr do f-reduix-s Uhimiqucs" i l a

" P a r i f ! art Sandlfeg" •, En ro^urnt t o t o s aquos ' íoa cunciioris j i a o p o n à ò n e i o s e x p l i q u e n 1 " a c t i t u d p o l i t i c a

do S e r v a n t a de 1 ExproB! E l sou o s q u o r r i s m o ó*s? f o r çosamen t mo l i d i l u i l h q u a s i à n o z i s t ó n í Ei. c o v p r o n quo h a ç i o s t a t ! : a á o p t a t ; ? p o r g r u p s 0 3 p a n y o l s que no t o n o n r e s ¿j qvor:. ;,. p a r t i c u l a r m o t t t c l bOctox-"libo:.:a-'- : : do I/ 'Opus*

E l a d i a r i s n a á r i l o n y a do " l a Obra" ( "E l Al caza/:",-. "Nuevo M a r i o " i -Madrid! ' ) hall o e t a t o3 s més l l o n ç a t a i S o r a do presenta- '- 01 p e r s o n a t g e , , Ho c a l o b l i d a r . , p ò -rOj qv .) o o n t r a Ql que ;- p r o p i Sorvan a f i r m à ào r o t e m a P a r í s » tamba l a p remsa de.', "m ívimicntev' en fou l ' o l o g i c 'A r r i ba ' ' ' ( 9 l o març) p e r l a ploma do l sou D i r e c t o r B l a n c o Tob s* v i r iguo s d l r que ! : ? e t o ós úX ó ^ o a p l o l e i z q u i e r d i s t a quo hay quo sog g ' - . l r ' - i i,..-» o l e D S I S o ïomplos a u t o o t o n s , d e s v i n c u l a t s do coba r e a l i t a t s " P u e b l o " i . o í s -'.' f a l a n g i s t a s ic B a r c e l o n a han Ejcfetífi!; l a matis-a t ó n i c a s 1 s ' h a n e í i r o n t a t

algunfl a r t i o l o s ha e s n í c r i d o ¡mont, por un r o f l o s o aa t i~Opus« e s t e , c i a r quOj a Madrid a lmenys j oh l*Opus c a l c a p i t a l i t z à - ore bó i c a p e c t e e u i - ' i s i t a * S a r c i a T r o v i j a n o ••• c o n s e l l e r d o l d i a r i . "Madr id"

s Poi ci­

en n a l -hague -i m j 1 a ' p r c ? "',-a u . ha,.

• ! ^ h : r r . icsprjSs he 3. "oscandc l a ha F a c u l t a t ïo B r o t s que o l i h a v i a ^-^^•xi a Servan? p a g a t L . a n i i E o c i ò à o l s d i v e r s o s a c t o s J S l s d i n e r s '

.-• ••-;. ...'••ni • d h "Bancc Popula i io3 "Banco A t l á n t i c o " , que e s p r o b a b l e e s t i r a t a l t r o s b a n q u o r s j en p a r t i c u l a r V i l l a l o n g a 4

h>~_ s e s t r a n y a r ? c o davan t d ' a q u o s t i n t a n t m i x t i f i c a d o r • c o n s i s t e n t en p r o -s c r l v.. a ": v ir. com un: l í d e r de l " o s q u o r r a — e l s e s t u d i a n t e h a g i n r e s p o s t amb ela— íàd-aü : óncrg.ía'- Í.-OS p n s i o i o n s del '? e s t u d i a n t s » "lío1" a l n e c e a r . taJ isr .ce s i a l sòcia— l i s r o ' ' - Suropa s o c i a l i s t à ' r , no t e n e n c a p pun t de s c n t a ó t a amè e l t ocT icc r a t i smo i I " ¿ c t t t h . d 3< l ï idòc log i j 'Bádora l o Servan i o i s ciouc b o s t a s *

v i s i t a l e Servar ha s e r v i t , a lmonys , p o r an o b j e c t i u c o n t r a r i a l p r e m i s p o l s c v ; r' •.le'n'· ha s e r v i t p o r m o s t r a r que h! o s~-*.tors race h o r t s i d i n à m i c s d o l món m ur - - • t : n í>hr?còtamont ç qu° a í ' o ñ i r - s o davai i i l e s F0h.hrion3 ! 1!ï·odcrnos : ' de] rieocapita Íeuo'« Z p o r m o s t r a r quo ò l s o o i ü s m b 6e avt i i tóa-fo^a h :g..::¡''nica

^ A

.. c

0 i; . E tOtoS 10 ^ i )e autor"it'a-í • -• 1 ". róí t bor

?.ï s u c •.•"• on d a t ; f c iu t a&Sj en o i m a t é i s d í a c e m r i n g u t ; cl : :; t u b a l l e S oh:;e-: •"'" • "'""· -'"' - l< •»»•*!.-* • - • l·l 'oij de l à Ss i cae os duguin a tolrmà l o s domos •.--"-^•"••n^'i^nc

•i o som. Drova-- po r a l

-i can p r i m o r

>derhátian s ' a d o p -

...04.3,, j lc roseta

s u r g í de ..,-., - : s i u i t un

6.-SI paràgraf inicial, extractat do los resolucions quo en aquest Congrés

os prengueres, cstabloix el día 1 do Maig com a jornada internacional do lluita #ei« pele drots do la classo obrerao D'aquosta forma ol Congrés va adhcrir-sc a la ja concertada manifestació dblfl treballadors nordamcricans. Aquests havien osta-blcot la jornada en record dols tràgic fets de Xicago»L'Any 1<,886, durant una manifestació celebrada a la esmentada ciutat, con a protesta contra la conducta inhumana do la policía, una bomba dona lloc a una de los més cíniques i violen­tos reprosions que conoix la historia. Sonso que al procos pogués constatarse do forma clara, sonso una prova definitiva contra olls, la sentencia do mort i la sova posterior oxocucié, aplicada en les persones do AjParsons, G.Engol, A.Spics, i A.Fischcr, conjuntament a les llarguos condemnes a que varos sor sote mosos gran nombro de dirigents i militants del obrerismo americà, va conduir la opinió mundial a un sentiment do repulsa i a la plena conciencia do que nomos una profonda unió podia salvaguardar als treballadors do la roprosió i violencia de 1'Estat i del capitalismo.

L'U de Kaig, quo com hom vist, nasquò per a la consecució d'una reivindicació concreta - la jornada do vuit hores - anà adquirint d'any on any un cairo cada ve­gada mós general, i ales reivindicacions propios del moment os sumaron los aspira­cions definitivos dol obrerismo mundial,

A Espanya, ol mov. obrer, si bé amb uns trots força peculiars, fou a Europa un dols capdavanters pol que os roforeix a los manifestacions massives i a los grans accions do solidaritat. LÚ do Kaig do I.89O- encara no foia un any de les resolucions do París — a Espanya, i més concretament als Païssos Catalans, els actos i manifestacions reivindicatius foren particularment nombrosos, importants i violents.

Desdo aleshores, os continuà celebrant - amb diverses alternatives - la gran festa dol treball.L'obrorismo espanyol anà adquirint una creixent puixança. Quan la represió i govor retrògrad 1'obligaven a la clandestinitat, os replegava por rosorgir nós tard. Al llarg dols anys s'aconseguiren grans victòries sobro tot en, els moments on que ol moviment obrer va trobar el camí de la unitat i va sa­ber presentar-so amb un sol front. En aquests moments la sova empenta esdevin­gué irresistible.La lluita no fou, emperò, sempre fácil) nombrosos dirigents caigueren al llarg dol camí, conoguoron l'exili,los pressons, àdhuc la mort, darrera do vils assasinats, disfraçats o no amb la toga do la justícia. El mar-tirologi obrerista espanyol os realment improsionant. Desde els crims cò.loctius do Montjouich, fins als assasinats de liders com Seguí, d'intel·lectuals com Layrot, tota una llarga llista do fets tràgics acompanyan la historia do les rei­vindicacions obreres.

Malhauradamcnt, ol moviment obrer no va sabor o no va pogucr manteni-se unit, i aquesta impotència fou un dols factors quo possibilitaràs ol traidor aixecament Eoixista dol 36 quo porta al tràgic fi do lo guerra i a la implantació do l'actual dictadura franquista»

La guerra i Franco acabaren, por molts anys, amb qualsevol intent do rcompondro la lluita. Morts, omprossonats o al exili ois lidors i els quadres dirigents do la classo obrera, aquesta va quedar desamparada, trencada i débil sota ol pes de la represió, do la injustícia i do la manca de los més mínima llibertat, dol rogim de Franco.

Els anys, poro, passan i la lluita do la classo obrara, malgrat ois ridículs discursos dols titelles de la CUS, s'ha roompr's car la sova lluita os la lluita •>-,. r J ' ' ' ' »